BARQUES DE PAS I ELS PONS DE BARQUES EL 1879

 

El 1879, es publica a Madrid el llibret: «ITINERARIO DEL RIO EBRO» dins la col·lecció «Itinerarios de los rios de España» publicat per la Comisión Central Hidrológica.

Aquí, s’enumeren el que anomenen: «accidentes del rio, afluentes, puentes, artefactos y poblaciones» a les ribes de l’Ebre, des de Fontibre al mar, indicant les distàncies a l’origen: Fontibre.

Entre d’altres, hi trobem les Barques de Pas i els Pons de Barques. Són el següents:

		Distacia del origen (Fontibre)
N.º	Barca o Puente de barcas	Kilómetros	+ Metros
1	Barca de los baños de Sobron	194	580
2	Barca de Puente Larrá	201	760
3	Barca de Baños de Ebro	270	860
4	Barca de Recajo	315	920
5	Barca Alcanadre	351	60
6	Barca de Sarta-aguda	360	944
7	Barca de San Adrian	375	589
8	Barca de Azagra	384	389
9	Barca del Bocal	442	765
1	Puente de Barcas de Buñuel	458	985
2	Puente de Barcas de Novillas	465	261
3	Puente de Barcas de Gallur	477	312
10	Barca de Pradilla	484	696
11	Barca de Boquiñeni	487	916
12	Barca de Alcalá (antigua)	495	226
13	Barca de Cabañas	501	91
14	Barca de Alagon	510	768
15	Barca deTorres de Berellen	518	435
16	Barca de Monzal barba	531	46
17	Barca de Pina	592	919
18	Barca de Quinto	613	43
19	Barca de la Zaida	618	596
20	Barca de Alforque	626	413
21	Barca de Alborge	631	879
22	Barca de Sástago	641	238
23	Barca baja de Sástago	643	478
24	Barca de Escatron	661	319
25	Barca segunda de Chiprana	692	179
26	Barca de Torre de Quinto	701	605
27	Barca de Caspe	706	269
28	Barca de Mequinenza	774	499
29	Barca de Fayón	793	759
30	Barca de Riba-roja	805	417
31	Barca de dalt de Flix	814	500
32	Barca de baix de Flix	817	799
33	Barca d’Ascó	825	95
34	Barca de García	835	173
35	Barca de Mora	839	512
36	Barca de Benissanet	845	110
37	Barca de Miravet	851	113
38	Barca de Benifallet	860	409
39	Barca de Tivenys	871	61
4	Puente de Barcas de Tortosa	883	225
40	Barca de Amposta	898	694
41	Barca para el transporte de arroz.(después isla de Gracia)	910	558

 

AMB UN CANÓ SIRGANT RIU AMUNT

 

Ens situem el 1874, en plena tercera Guerra Carlina. Flix és un gran bastió carlí, per la seva barca de dalt repassen l’Ebre, dia sí i dia també, nombroses unitats i escamots carlistes. En aquell moment, el Castell Nou encara no havia començat a construir-se. De Flix són destacats carlins com els Oriol: Antonio, Josep i Buenaventura, però per damunt de tots destaca Josep Agramunt Llecha, lo Capella de Flix.

 

Diario de Tarragona 05/03/1874 pg:3

Riu avall, Móra d'Ebre és un important enclavament governamental. Allí és on trobem l’alcalde i a l'hora capità de la Companyia de Mora i governador del seu castell: Salvador Algueró i Montserrat, més conegut com a “Salvadoret” o “lo moro”, home de riu (“Patrón práctico del rio Ebro”) i descendent d’una nissaga de patrons de barques i llaüts. "El moro se sentia amo del riu i senyor de les seves aigües, era com els antics reietons de les taifes"¹.

Ens referirem aquí a una de les seves particulars gestes datada als primers dies de juny del 1874:

Aquesta notícia, com solia passar a l'època, aparegué publicada, copiada de forma literal, a uns quants diaris². Hi ha, però, un atac similar previ, datat el maig d’aquell any o potser, podria ser una versió diferent dels fets relatats anteriorment, referida per Artur Cot i Miró que podria estar documentada al Archivo General Militar de Segovia³:

«En 2 de mayo salió del castillo a las 10 de la noche con un barco y un cañón con objeto de atacar el fuerte de la Noria de Flix, llevando a sus ordenes 125 voluntarios y cinco artilleros... en esta ocasión se apoderaron de 5 barcos que los carlistas tenían para el servicio del Ebro, los cuales ha conducido a Mora»

   

Canó de bronze de 12 cm llis, construït en la fosa d'Ugarte.
Pres de "Història fotogràfica de l'última Guerra Carlista". 

https://mikelatz.blogspot.com/2016/08/armamento-carlista-el-canon-whitworth.html

1 Cot i Miró. Nauta i guerriller. Altres notícies relatives al Moro i a la tercera carlinada. La Riuada 1995 núm 14, pg.:37.

2 La Época (Madrid). 9/6/1874, núm. 7.907 Pg:3. La Igualdad (Madrid). 9/6/1874. Crónica de Cataluña (Ed. de la tarde). 11/6/1874 pg: 2-3. Discusión (Madrid). 13/6/1874, núm. 1.757. Diario de Tarragona. 14/06/1874. pg:2

3 Artur Cot i Miró. Nauta i guerriller. Semblança biogràfica de Salvador Algueró i Montserrat. El Moro (1818-1892). La Riuada 1995 núm 4, pg:17.